Tenim un país amb més de 5 milions d’aturats i que a Catalunya en corresponen 633.000. Ho dic ara per deixar-ho ben clar: AQUESTA REFORMA LABORAL NO GENERARÀ LLOCS DE TREBALL.
I això ho dic per varis motius:
- No es resolen els problemes que tenen les empreses que són: la morositat i la poca capacitat d’introduir els seus productes en un mercat intern esgotat pel poc poder adquisitiu dels salaris.
O sigui, si em paguen poc o m’acomiaden he de reduir el consum, per tant, la compra de productes que no siguin de primera necessitat caurà en picat. Quan la quantitat d’ajudes repartides per Caritas Diocesana han augmentat més d’un 100% en els darrers 4 anys i es calcula que més de 300.000 llars no reben cap ingrés, la societat té un problema.
- En aquest país fins ara fa poc no era fàcil acomiadar, però els diferents governs de la nació, socialistes inclosos, han permès que això canviés. Ara , la nova reforma permet que no només sigui fàcil sinó també barat (Santiago Niño Becerra a La Ventana de la Cadena Ser 14/02/2012).
- El deute que té actualment el país és de més de 700 M euros!!! Aquesta que és una xifra que per a mi que no té cap sentit, significaria que en realitat hauríem d’estar treballant i sense consumir res de res durant 3 anys. Una mica bèstia , no? Una altra afirmació per no deixar-la per més endavant: NO ES POT PAGAR TOT EL QUE ES DEU, ÉS FÍSICAMENT IMPOSSIBLE.
La crisi que ens ha dut fins aquí no ha estat un fet impredictible, NO. La crisi era qüestió de temps que es donés lloc per tal i com s’estaven fent les coses i, remetent-me de nou a Santiago Niño Becerra (SNB): “per créixer el que hem crescut s’havia de fer amb crèdit”. Tots en major o menor mesura hem estat responsables de la situació on hem arribat. Els més culpables de tots: aquells que disposant d’informació no la van transmetre a la població o bé no van frenar la bogeria especulativa que s’estava produint, sobretot en el món de la construcció.
Ara de fet, pensem que les empreses tanquen i ja no tornen a obrir. Les petites i mitjanes potser sí però les multinacionals es “deslocalitzen”, o sigui, canvien de país cercant un altre indret o produir més i més barat. Per tant, aquest fet de la deslocalització ja està passant fa molt de temps en el nostre país.
Pensem que ara no hi ha un model productiu que pugui aguantar una mà d’obra que sobra per tot arreu i que es va generar en un context d’economia especulativa basada en la construcció. A menys que la construcció pugui tornar a ser un negoci molt lucratiu, mai tornarem a veure l’edificació salvatge que hi ha hagut en aquest país.
I el crèdit? Oblidam-nos del crèdit, hem de mirar de tirar endavant amb recursos propis o serà el peix que es mossega la cua: no tinc diners per fer front als pagaments i demano un crèdit que augmenta les meves despeses que no podré pagar i demano un altre crèdit per pagar-les.
Hi ha interès els polítics en sortir de la crisi? És que ni s’ho plantegen. El seu objectiu és mirar de durar el temps necessari per espoliar les arques públiques lo suficient com per quedar satisfets fins que vingui un altre i els substitueixi; en nom del poble, és clar.
Els polítics sí saben qui són els que manen, i són bàsicament els Fons d’inversió que es troben al pis 137 de la Torre Sears de Xicago– SNB. Així que faran el que calgui perquè aquesta gent no s’emprenyi i que les entitats financeres que també tenen força deute espanyol no en surtin gaire perjudicades.
Com a resultat de tot això:
- PRECARIETAT LABORAL I SOCIAL
- SERVEIS PÚBLICS EN FALLIDA
- PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS RENTABLES
- ATUR PER SOBRE DEL 28% EN NO MENYS DE 3 ANYS
I si pensem que la solució passa per eliminar llocs de treball ja siguin privats o públics, pensem com ens veurem afectats tots plegats quan la Seguretat Social faci fallida per no poder pagar als milions de pensionistes i aturats.
Penso que hi ha sortides però que cal fer un canvi, sobretot de valors, que és el més difícil. Deixaré algunes propostes i , si us sembla, digueu la vostra:
- TRANSPARÈNCIA DELS ACTIUS DE BANCS I CAIXES (conèixer tota la porqueria que tenen als seus balanços)
- TRANSPARÈNCIA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES (racionalització de la despesa sense reduir serveis essencials)
- CRÈDITS TOUS PER PART DE L’ESTAT A LES PYMES i ELS PARTICULARS (acabar amb el crèdit a les entitats bancàries)
- PRODUCTES BÀSICS A PREUS ASSEQUIBLES i PRODUCTES DE LUXE MOLT GRAVATS FISCALMENT
Atentament,
Toni Sola
“Escucha hermano la canción de la alegría,
El canto alegre del que espera un nuevo día”
